DISSENYADORS DE MODA
Com a gurús de la moda, la seva imatge hauria de ser el paradigma de l’estil, l’elegància i el bon gust, però ells es pixen i es caguen en tot això, que per alguna cosa són dissenyadors d’alta costura i es poden permetre el luxe de portar unes pintes que si fossis tu t’apedregarien pel carrer.
En la seva particular competició per veure qui és més hortera s’agrupen en tres grans categories:
Dolce & Gabbana.
Encantats d'haver-se conegut
Viktor & Rolf.
En Bud Spencer els hauria de fer una visita.
2.-SENYORS GRANS RECREMATS: Aquests acòlits de Dorian Gray lluiten contra els efectes del pas del temps a base raigs UVA, tints, perruquins i samarretes ajustades. Si veiessis el teu avi vestit així l’ingressaries a un asil psiquiàtric. Tenen tots els números per morir a causa d’un melanoma, però se’ls ha de reconèixer que, després de tants sacrificis, han aconseguit tenir una imatge realment patètica. Els seus màxims representants són:
Per molt que es perfumi fa olor de churrasco acabat de treure de la barbacoa.
Valentino.
Es tenyeix amb una mescla de tempera marró i reparador de mobles O’cedar.
Roberto Cavalli.
Yves Saint-Laurent.
La mostra de com portar un gat atropellat al cap i viure tan tranquil.
Claude Montana.
Espero no compartir mai ascensor amb aquest senyor.
3.-ENGENDRES VESTITS COM AUTÈNTICS FILLS DE PERRA: Si existeix l’infern segur que està ple de paios vestits així. Vegeu els fills predilectes de l’horror:
John Galliano.
Abans d'obrir l'armari es fot quatre clenxes.
Karl Lagerfeld.
La síntesi de la abuela de la fabada i Michael Jackson.
Així està el pati.
12 comentaris:
Crec que cada dia, abans d'anar a dormir, pensen:
Pobrets, els hi prenc el pèl, me n'enfoto d'ells a la seva cara... i encara m'aplaudeixen.
En el fons, són el que tots voldríem ser de grans.
També es podria dividir entre els que fan por (i correries fins que els peus se't transformessin en una barra de mantega Cadí), els que fan fàstic (i vomitaries al veure'ls) i els que fusionen les dues coses (en aquest cas t'envalentonaries i no pararies de fotre'ls cops de puny fins que els "nudillus" et quedessin com una barra de mantega Cadí).
PD: Que consti que no tinc participacions a can Cadí.
Real como la moda misma.
L'afusellament (amb escopetes de balins, és clar) hauria d'estar permès en determinats casos, com els d'aquests embaucadors que fan vestits que mai no es venen a cap botiga i s'embutxaquen milions de dòlars gràciesa les pijes de Beverly Hills i filles de magnats estafadors. Per cert que, paral·lelament als "modistos", encetaria el capítol de perruquers glamurosos amb accent afeminat que pentinen caps impossibles; cal que digui noms?
Boooo.
Ara queda la segona part amb dones dissenyadores, per exemple: Donatella Versace, Agatha Ruiz de la Prada...
Agatha Ruiz de la Prada és una fulana que hauria de ser deixada a la deriva, en una barca inflable, al mig de l'oceà pacífic.
Carl Lagerfield és horrible, no l'aguanto. Amb aquest coll alt rollo Mortadelo que deuen amagar un coll horrible i les seves ulleres fosques.
I què me'n dius de les cares de Victorio & Lucchino. Jaja. Encara ric amb la cara de Claude Montana... quin personatge.
meravellós. no podria estar més d'acord. espero amb candeletes la part femenina, amb especial odi i furia cap a "el delgado buil".
Hhehehehehehe, senzillament sublim, set!
El careto del Montana i la categoria 3 m'han semblat especialment cremosos.
Apedreguem-los a tots!
Hehehe, encara ric. Segueix així!
Els senyors grans s�n d'esc�ndol!!! quina ang�nia!!!!!!
brutal la entrada!!
muy muy buena.
en el mundo de la moda, cuanto más papanatas, mejor.
encara m'estic rient... els companys a l'oficina em mira amb cara rara.
XD
boníssim... en especial:
"Es tenyeix amb una mescla de tempera marró i reparador de mobles O’cedar."
quina crueltat més simpàtica
Publica un comentari a l'entrada