dimecres, 14 de març del 2007

QUINA RÀBIA.


La recepta: En un orinal de disseny, comprat al Vinçon, mescleu-hi, en quantitats abundants, espessor, esnobisme, incontinència verbal, egolatria i cosmopolitisme barat, afegiu-hi un bon raig d’histèria, un grapat generós de no nacionalisme espanyolista i un polsim de displicència. Barregeu-ho tot amb una espàtula de metacrilat comprada al Soho de Nova York. Just abans de servir, aboqueu-hi un tripi i dos whiskys ben carregadets. Vet aquí el cocktel Isabel Coixet. Exquisit, escolti.

Què us he de dir d’aquesta tipa? Una moderniqui gafapasta de la pitjor calanya. Les seves pelis foten pudor, però és molt pitjor veure-la parlar en una entrevista o en un lliurament de premis. Pura ràbia.

No m’ha costat gaire trobar alguns exemples del que dic. Cerca amb google: Isabel Coixet i entra al túnel de la grima.

D’entre tots he escollit un “Encuentro digital” de El Mundo entre “super-ego Coixet” i el seu públic pseudo-intel•lectualoide llepaculs. Vet aquí algunes preguntes i respostes. No tenen desperdici:

“14. Ayer vi su excelente filme y no pude dormirme hasta bien entrada la madrugada. Varias preguntas asaltaban mi cabeza y considero un privilegio poder transmitírselas a usted. Por ejemplo, ¿es la plataforma petrolífera una suerte de arca de Noé donde cada alma anhela a su igual? Entiendo que la oca simboliza la muerte que rodea a todos sus personajes, ¿era esa su intención? Felicidades por la película y gracias. Julia (Murcia)

No se me había ocurrido que la oca simbolizase la muerte pero me parece una buena intepretación. La plataforma es un lugar cuyo aislamiento ayuda a los personajes a desnudarse ante ellos mismos y ante los demás. También me gusta mucho la interpretación del Arca de Noé, me la apunto."

“16. Hola! Ayer hemos visto mis amigos y yo"La vida secreta de las palabras" pero no nos quedo claro de quienes la voz de niña que habla al principio y al fin de la pelicula? Hossein-Tetuan-Marruecos

Sobre la voz de la niña, creo que cada uno debe pensar lo que quiera respecto a ella y sacar sus propias conclusiones.”


És a dir, aquell bodrio de “La vida secreta de las palabras” no s’entén una merda, però és igual, més ben dit, molt millor!, així, tots els moderniquis culturetas poden fer la seva interpretació metafòrica i omplir-se la boca de parides. Que la oca simboliza la muerte? Po fale! El arca de noé? Me lo apunto! La voz de la niña? Que cada uno saque sus propias conclusiones. Au a prendre pel cul!

Ara que, si la Coixet fa ràbia, els seus fans no es queden curts. Quines preguntes, Déu meu!. Aquest vocabulari pretensiós, aquest to transcendent, aquest creure’s posseïdors d’una sensibilitat excepcional, que els fa ser els escollits que han captat més metàfores i que han arribat a connectar amb el veritable sentit de la pel•lícula. Tingueu el primperan a mà, el vostre estómac us ho agrairà:

21. Ayer fui a ver "La vida secreta..." y jamás había visto un cine tan en silencio pendiente de lo siguiente que iba a decir Hannah sobre su pasado. Todos estábamos conmovidos. Me quedé impresionado cómo no se oía ni respirar a la gente. El silencio fue una parte más de su guión. Cómo lo consiguió?


He dicho antes que esa secuencia fue la más díficil de rodar, creo que en ese momento sentí que todas las Hannas que he conocido estaban con nosotros en ese momento y estaban con Sarah y pasaban a través de ella. El eje de la película es la dialéctica entre el silencio y las palabras.

26. Hola Isabel, ante todo decirte que me encantan tus pelis, tu forma de pensar, tu casa q vi en una revista.... siento q estás muy cercana a mí sin conocernos. Para expresar tanta sensibilidad en tus películas ¿Es necesario haber sufrido o simplemente ser muy observadora? Un beso y gracias por derrochar tanta sensibilidad.

Yo no es que haya sufrido mucho pero sí tengo mucha empatía con la gente que sufre. Realmente sí que creo que soy muy observadora, aunque a veces se me escapan las cosas que tengo más cerca. Qué le vamos a hacer.

32. Isabel, he visto "Mi vida sin mí" y ayer "la vida secreta de las palabras". En las dos había lluvia. En las dos actuaba Sarah Polley. En las dos he llorado. ¿Por qué? Gracias por enseñarnos a nadar.

A mi me gusta mucho la lluvia y la oscuridad. Creo que cuando hace mucho sol, se ve peor. Yo nado fatal.


Sí, amics, al món hi ha gent així. Qualsevol dia us els podeu trobar sortint del MACBA amb EL PAIS sota el braç. Aneu amb compte.

Una resposta ens dóna pistes sobre el procés creatiu de la Coixet:

1
8. De donde salen esos titulos tan "originales" en sus peliculas?

De las drogas. Y del café, que también es una droga.


Finalment, entre tota aquesta idolatria desbocada, un valent s’atreveix a fer una lleugera crítica a la “pose” de la gran geni del cine mundial. La diva respon picada, li han ferit l’ego, quin atreviment!:

19. Me encantan tus películas, pero cada vez que te leo en una entrevista pienso que te sobra pose. Pose de hacer como que no tienes pose, pero pose, al fin y al cabo. No te hace falta, de verdad. Un beso.

¿Qué quieres que haga? ¿Me corto la lengua, dejo de hacer entrevistas o dejo de hacer películas?


LES TRES COSES, SI US PLAU!

.

2 comentaris:

Marc ha dit...

Per fi! Algú que pensa com jo sobre aquesta "tipeja"! Quant de mal ha fet la progressia filla de la gauche divine!

set sota zero ha dit...

Molt de mal, molt de mal!I més que en seguiran fent, en vista dels aparadors mediàtics que els encumbren. Ja ho saps, en aquest país si treballes en castellà, vas de progre i vas molt a Madrid, ja has triomfat.