PESADILLA EN GRIMA STREET

ENDAVANT VIDEO

BÍTEM SOCIAL RULES

Com a bons ciutadans, gregaris i necessitats d’acceptació, estem acostumats als convencionalismes socials, aquelles normes no escrites que fan que, per exemple, aguantis impassible i assentint amb el cap, el rotllo insuportable sobre vins i cellers, provinent de la boca halitòsica del nòvio de la teva cosina.

Però encara hi ha gent sense complexos, que va per la vida trencant motllos.

Diumenge dinàvem a casa dels meus sogres. També hi estaven convidats uns familiars llunyans que jo no coneixia, cosins de l'avi de la meva dona, que viuen al poble de Bítem, al Baix Ebre.

El que un espera, quan venen convidats, és que es presentin amb un tortell de crema o una ampolla de cava, que són elements inclosos en la llista no escrita de “coses que es poden portar quan et conviden a dinar els diumenges”.

El que no t'esperes de cap manera és que es presentin amb 15 quilos de mandarines i tres melons. I menys que et diguin. “Vos hem portat esta fruita del nostre tros, que mos sobrava i l'haguéssim hagut de tirar. Lo meló gros s'ha de menjar avui que està molt madur i demà ja serà podrit”.

Amb dos collons com dos rodes de carro.

Nosaltres, esclaus de les normes socials, vam menjar, de postres, meló passat, vam dir que era boníssim (molt gustós, es diu en aquests casos) i vam haver de carretejar cinc putos quilos de mandarines cap a casa, per no quedar malament amb la sogra, que li sabia greu llençar-les.

Borregos que som.

I a sobre moltes eren verdes. Tot un detall.

COMPRES GILIPOLLES

El consumisme ens ha atrapat. Els calers ens cremen a les butxaques. I acabem comprant o regalant coses inútils, idiotes i absurdes.
Fent neteja per casa aquest cap de setmana, m’he trobat amb alguns d’aquests objectes que mai haurien d’haver sortit de la botiga:

KIT PER FER CÒCTELS:

Algú va tenir la genial idea de regalar-me aquest grapat d’estris incomprensibles que acumulen pols a un calaix del moble del menjador. Regal absolutament inútil, si bé menys perillós que l’infernal artefacte per fer foundies, especialment inventat per donar feina a bombers i cirurgians plàstics especialitzats en desfiguracions facials greus.

Els regals “originals” comprats al Natura o al Vinçon són una caca. Fer a casa còctels, foundies, raclets o cus-cus és de modernillos. Deixa-ho clar als teus amics.

PESES:

No caigueu mai en l’error de comprar unes peses pensant que aconseguireu superar aquell baixón d’autoestima que et provoca la teva imatge al mirall després d’endrapar com un garrí durant les festes de Nadal. No sou Kevin Spacey a American Beauty. Penseu que no n’hi ha prou amb comprar-les, després cal aixecar-les repetidament diversos cops per setmana. I pesen molt. Collons si pesen!. Resultat: vint-i-quatre quilos de ferralla ocupant un espai preciós al meu armari.

"LÁPIZ CORTA-SANGRE":

He conservat aquest ignominiós producte per no oblidar mai un dels moments més ridículs de la meva vida. Un bon dia, a les 7:30 del matí, m’afaitava a tota hòstia perquè feia tard a una reunió amb uns clients. El resultat de tanta pressa va ser un tall profund a la part baixa del nas. No sé quin cony de venes o capil·lars passen per la totxa, però vaig començar a sagnar com un porc a la matança.Després d’infructuosos intents d’aturar-me l’hemorràgia amb el sistema clàssic del taponament amb paper de vàter vaig baixar desesperat a la farmàcia de sota casa implorant una solució al farmacèutic. Em va encolomar aquesta merda d’aquí dalt.

Vaig acabar arribant tard a la reunió després de veure’m obligat a fer tot el viatge en metro pressionant-me el nas amb un clínex davant les mirades flipades de la resta de passatgers. Gol per l’esquadra del farmacèutic. Cabrón.

“JAMONERO”:

La seqüència dels fets de tan absurda compra és la següent:

1.- L’empresa de la teva dona té el detall guai de posar un pernil al lot de Nadal. 2.- No saps on col·locar el pernil a la cuina però t’imagines tallant pernil amb gran estil per obsequiar els teus amics i familiars. 3.- Decideixes comprar un estri d’aquests però pel poc que el faràs servir no et vols gastar molta pasta i el compres al Lidl. 4.- Has comprat un tros de fusta amb uns ferros que ballen i no aguanten bé el pernil i a més te n’adones que no saps tallar pernil. 5.- L’empresa de la teva dona també deu haver comprat el pernil al Lidl, perquè té gust de pernil envasat del Lidl. 6.- Tens dos mesos aquest artefacte fent nosa a la cuina fins que al pernil li surt verdet i decideixes tirar-lo. 7.- Durant els següents 10 mesos tens serioses dificultats per col·locar les olles a l’armari de la cuina, però no et decideixes a llençar aquesta merda d’invent per si l’empresa de la teva dona es torna a enrotllar i li regala un altre pernil el proper Nadal.