Contagiat per la nostàlgia d’alguns posts (
1,
2), he començat a recordar alguns personatges que van marcar la meva infantesa i que, de sobte, es van esfumar per sempre més. Caiguts en l’oblit, mai ningú escriurà la seva biografia. Però ben segur que van continuar les seves vides i es mereixen un futur més enllà de l’any 85, que m’he permès imaginar.
CHEMA, EL PANADERO DE BARRIO SÉSAMO
El bo d’en Chema va plorar el dia que Espinete va mirar la càmera i va dir: “hasta siempre amiguitos”. Havia acabat una etapa inoblidable de la seva vida, plena d'èxit i de popularitat, en que els nens l'aclamaven pel carrer i les mares es delien per fornicar amb ell.
Borratxo de fama i segur de les seves capacitats com actor va començar a fer càstings i a esperar trucades que no arribaren mai. Encasellat en el personatge de forner cantaire i enrotllat amb els nens, l'únic paper que li van oferir va ser el de forner cantaire i enrotllat en la versió teatral de Barrio Sésamo.
Desesperat i foll de ràbia perquè al seu antic company “Julián el del quiosco” no paraven de sortir-li papers a diverses sèries de TV, va entrar al món del porno on va protagonitzar pel•lícules com “cómeme la barra de pan” o “con las manos en la masa y la polla en el coño de la Tomasa”.
El 1998 va fundar junt amb en Frasco de Verano Azul, Maricruz Soriano y el bateria de Duncan Dhu la AEAO (Asociación Española de Artistas Olvidados)
Després d'anys de psicoanàlisi, va acabar assumint el seu rol i actualment regenta la “Panaderia Chema”, en un barri de Madrid.
ANA (D'ENRIQUE Y ANA)
Com molts nens prodigi, l'angelical Ana no va poder superar el trauma de veure estroncada la seva fulgurant carrera al món de la música en ser abandonada pel pèrfid Enrique del Pozo. Després d'arribar al cim de l'èxit amb hits com “La gallina co-co-ua” o “Súper disco chino” i d'haver actuat en programes de màxima audiència com sabadabadá i la cometa blanca, es va trobar, d'un dia per l'altre, oblidada i condemnada a portar una vida gris d'estudiant de primaria al col•legi públic Divina Pastora del barri d'Entrevías.
Profundament traumatitzada per la mort de Felix Rodríguez de la Fuente, va voler estudiar veterinària, però li va faltar una dècima a la selectivitat i va acabar fent un curs de perruqueria canina.
Malgrat tot, mai s'ha desvinculat completament del món de la música. Els seus últims treballs han estat fer els cors al gingle de l'anunci de Viajes Marsans i la composició de L'himne de la Comunidad de Múrcia.
MILIKITO
Després de passar-se uns quants anys fent de pallasso mut que tocava un esquellot, va triunfar a la tele presentant un programa vestit de traje negre amb bambes Converse blanques. També va tenir èxit a la música amb hits com “cuidado con Paloma” i “te huelen los pies”. Després va muntar una productora per fer SÈRIES DE MERDA com “médico de familia”, “Javier ya no vive solo” o “Los Serrano” i actualment ESTÀ PODRIT DE PASTA. Hòstia, ara que hi penso, això ha passat de veritat, que fort!
