diumenge, 30 de setembre de 2007

COSES QUE EM FAN FÀSTIC

  • Parlar amb gent que li canta l'alè a rata morta.
  • Els coloms atropellats (sense atropellar també, però menys).
  • Les tasses de cafè de bar amb marca de pintallavis.
  • Trobar-me al portal de casa un vòmit de fideus i sangria.
  • Un moc verd enganxat al seient de l'autobús.
  • La baba blanca a la comissura dels llavis.
  • Els cargols.
  • Isabel San Sebastián.
"Los que leéis este blog sois todos unos cómplices de los terroristas"

dimecres, 19 de setembre de 2007

PATERNITAT

Hola, amics! Com alguns ja sabeu, l'endemà d'escriure el darrer post va néixer la Júlia, la meva segona filla. L'Aina té 15 mesos, així que ja us podeu imaginar perquè he trigat tres setmanes en tornar a l'activitat blogaire.

Hi ha gent que quan veu que tens dues nenes amb tan poca diferència d'edat, et mira amb cara de commiseració i et diu: “que valents!”. En realitat estan pensant “que pringats!”. Potser sí que sóc un pringat, però, en tot cas, sóc un pringat feliç.

Així que us animo a tots els que us ho estigueu rumiant i no us acabeu de decidir, a provar l'experiència de la paternitat. I no només perquè algú ens haurà de pagar la merda de pensió quan siguem vells.

Això sí, adverteixo que té efectes secundaris i passes a fer coses molt rares, com:

  • Gastes molts més diners a la farmàcia que en bars, restaurants, cinemes i tota la resta d'oferta d'oci junta.
  • En qualsevol moment et pots trobar parlant amb veu de retardat mental, dient coses absurdes, fent ganyotes lamentables i cantant les cançons més ridícules.
  • Un dissabte a les vuit del matí pots estar col·locant-li les ulleres al Míster Potato o flipant amb les històries surrealistes dels Teletubies.
  • Fas a gust tasques com netejar caca o treure mocs.

Sí, amics, jo abans també em gastava la pasta en cubates


Quatre leuros em va cascar una gitana per un puto tros de plàstic ple d'aire en forma de canari cabezón. Els vaig pagar a gust.

Bé, potser si us animeu a seguir el meu consell, d'aquí a nou mesos i uns quants dies, ullerosos i arruïnats, us estareu cagant en mi i en tota la meva família. Però quan al cap d'uns quants dies més el vostre cadell us agafi fort el dit, us somrigui i digui “papa”, pensareu: “Quanta raó tenies, hòstia!”.