COSES QUE EM FAN FÀSTIC
- Parlar amb gent que li canta l'alè a rata morta.
- Els coloms atropellats (sense atropellar també, però menys).
- Les tasses de cafè de bar amb marca de pintallavis.
- Trobar-me al portal de casa un vòmit de fideus i sangria.
- Un moc verd enganxat al seient de l'autobús.
- La baba blanca a la comissura dels llavis.
- Els cargols.
- Isabel San Sebastián.
"Los que leéis este blog sois todos unos cómplices de los terroristas"
14 comentaris:
Els cotxes discoteca, les nenes adolescents axafant-te una pel·lícula al cinema, les tíes amb mig quilo de maquillatge, els xinesos que quan els preguntes alguna cosa a la seva botiga no saben parlar en espanyol...
Heheheh, fantàstica selecció!
No afegiré les que em fan fàstic a mi, que em portaria molta estona :-P
Pensament positiu!
Trobar-me al portal de casa un vòmit de fideus i sangria.
Segur que vius aprop d'un restauran xino.
TOP PORTUGUESE UNIVERSAL WRITER: CRISTOVAO DE AGUIAR.
He has, also, translated into Portuguese the Wealth of Nations by Adam Smith.
He has been awarded several prizes.
Don't forget the name of this great author, you'll be hearing of him soon.
Thank you for spending time in Universal Culture.
Thanks for visiting.
-Les estovalles i els tovallons antics en els restaurants.
la meva llista seria també inacabable. Però t'has deixat, per exemple, LA GENT QUE FUMA A LLOCS ON NO ES POT FUMAR, com a l'andana del metro. A tots aquests (sí, sí, encara te'n trobes per més impossible que sembli) els aixafaria el cervell -com a mínim- o bé els fotria el cigar pel ***.
Isabel Sansebastian és la suma de tots els anteriors, oi?
Efectivament, Doc.
Isabel Donosti és realment repugnant.
I els pets aliens són de les coses més fastigoses del món.
Ho subscric tot i hi afegeixo el cant formatgil dels peus en un trajecte de tren entre Barcelona i Cartagena amb calefacció i sense possibilitat d'airejar, el verdet acumulat en un tall de vianda que havies oblidat a la nevera, els cucs de seda, els "lapos" de vell decrèpit que els expulsa al bell mig del carrer sense immutar-se amb aquell soroll característic de l'arrencada gutural, els cagallons flotant en un vàter, l'excés de cera a les orelles o les espatlles casposes; i parlant de caspa, els clàssics Zaplana, Acebes, Sirera & Co, Rouco Varela, Curry Valenzuela i la conjunció "mireusté", entre d'altres.
Jajaja! Estic d'acord amb totes les coses! Especialment la última.
Benvolgut senyor setsotazero:
Com a representant autodesignat i omnipotent del món cargonil, sento discrepar amb la seva apreciació respecte el sentiment negatiu que destil·la el seu post en relació a la bella i gràcil figura dels meus semblants i agrairia una rectificació pública al programa de Jay Leno o en el seu defecte l'enviament d'una fulla d'enciam per recuperar-me del disgust (a poder ser que no fos iceberg).En cas de no rebre una compensació satisfactoria l'emplaço a un cara a cara al Dolce Vita per discutir els motius de la seva afirmació.
Atentament: un admirador
Benvolgut Senyor Cargol:
Cregui'm si li dic que no pretenia vessar afirmacions ofensives o discriminatòries vers el seu col·lectiu, digne del major dels respectes i tant llargament oprimit, discriminat i cuinat a la llauna.
És més, sento no haver puntualitzat, però els cargols em fan fàstic en dues situacions:
- Rebentats d'una trepitjada
- Quan se m'ofereixen en una cassola.
Per tant, com veu estic en contra de tota violència que pugui ser exercida en vers els seus congèneres i em solidaritzo amb la seva causa.
Salut i llarga vida als cargols oprimits!
Benvolgut senyor sotazero:
Agraeixo la seva ràpida explicació amb la que queda lliure de tota culpa, tan sòls ha estat un enorme malentès.
També el felicito per haver estat el primer comentarista extern a "l'entorn" que ha tingut el valor d'opinar al rovell de l'ou.
Felicitats un cop més pel blog.
Publica un comentari a l'entrada