dimarts, 24 de juliol de 2007

JENNIFER SORAYA VANESA DE TODOS LOS SANTOS


Com a bons monàrquics (o en el seu defecte juancarlistas), tots deveu saber que la família reial espanyola té la tradició de batejar la seva parentela amb aigua portada expressament del riu Jordà. I com tots sabeu, hi ha gent que té la dèria d'imitar qualsevol parida que facin els famosos, especialment si és la campechana familia real.

El cas és que, avui, xerrant a la feina sobre bateigs, una companya ens ha explicat que té, a casa seva, una ampolla de Fanta de dos litres amb aigua del riu Jordà. La va portar d'un viatge que va fer a Jordània, agafada directament del riu.

La té al congelador perquè no se li faci malbé (?!) i la guarda amb la intenció d'usar-la per batejar la seva descendència. Bé, amb dos litres en té per batejar les properes set o vuit generacions.

Hem començat a fer conya sobre el tema i ha sorgit la idea que podria provar de subhastar-ne, en ampolles petites, per l'eBay, que encara en trauria alguns quartos i que podria allargar-la barrejant-la amb aigua de l'aixeta, com fan amb la droga quan l'adulteren i jajaja i jijiji, etc.

Però la realitat, amics, com sempre, no es deixa superar per la ficció i, efectivament, per l'eBay es ven aigua del riu Jordà, per què la gent de bé pugui batejar a les seves Jennifers i als seus Jonathans com ho fan els reis i els prínceps.

I després un bon banquet al Mesón-Restaurante Felipe y Lali. I cap a casa tant contents.


divendres, 20 de juliol de 2007

EFECTE REBOT

De vegades una idea, una situació o una imatge fa que et vinguin al cap, de forma inesperada, pensaments desagradables com, per exemple, Arantxa Sánchez Vicario.


Ahir, l'impacte d'unes imatges va provocar un efecte boomerang al meu cervell i vaig recordar-la trotant com una vedella per la pista, amb la canellera de la rojigualda i bramant a cada cop de raqueta com si li arrenquessin un pèl de les patilles.

El seu joc gris, sense estil ni màgia, es basava en allò que els periodistes esportius del moment en deien “garra”, “coraje” o “espíritu de lucha” , és a dir, fotre canyardos al fons de la pista fins que l'esgotament de la contraria li feia cometre un error.

Vaig rememorar amb esgarrifances el seu insofrible parlar pijo i els reportatges “entranyables” que li feien a la tele amb la boca-piano de la seva mare i els gossos-rata que li van regalar i que va batejar amb els originals noms de “Roland” i Garrós”.

Em vaig estremir en recordar la seva cara de pa de quilo, granelluda i amb borrissol incipient i la seva silueta de bústia de correus, que li conferien un físic especialment desagradable.

I bé, us preguntareu quina impactant imatge ha provocat aquest brutal efecte rebot en el meu cervell, oi?, doncs la resposta és aquesta:

MARIA SHARAPOVA



Sí, amics, ahir vaig patir el que es podria qualificar com associació d'idees antònimes: Un pensament et recorda el totalment oposat.



Crec que les imatges deixen prou clar el que volia dir.

dilluns, 9 de juliol de 2007

FENÒMENS PARANORMALS

"Passin, senyors, aquí s'explicaran coses més rares que el meu careto"

Hi ha qui atribueix al País Valencià un especial magnetisme per als crims i els fenòmens estranys i obscurs. Certament, aquests dies que he triscat per allà, he estat testimoni directe de diversos fenòmens inexplicables per la ment humana. Vegem-ne uns exemples:
  • Constantment se m'apareixien individus amb samarretes amb l'inscripció FBI i subtítol “enginyós” tipus; Fabulous Body Inside, Fashion Beauty Inside, Female Body Inspector. Inexplicablement no en vaig veure cap amb el subtítol Filldeputa Bastant Idiota.

"sóc ditxaratxeru"
  • No sé si vaig sofrir una al•lucinació, però vaig veure el Carlos Segarra, cantant de Los Rebeldes, amb un barret de cow-boy de, com a mínim, 40 centímetres de diàmetre, fotent-se una paella a 34ºC. a l'ombra. Li regalimaven gotes de suor del tamany d'una llimona. La closca d’aquest paio és capaç d’aguantar temperatures infernals: Aquest tio no és humà.
"No em trec el sombrero ni per cagar, què passa?"
  • A tots els restaurants on he anat, el cambrer m'ha tractat de “caballero”, fet que em fa molta ràbia i em posa molt nerviós. Casualitat?
  • Passejant per Dénia, vaig entrar a la llibreria més sinistra del món. La selecció de títols exposats era terrorífica, com demostra el fet que el llibre més destacat era l'escrit per l'Asha Miró i la seva negra. Una llibreria així no pot funcionar com a negoci, segur que era una tapadora d'alguna activitat fosca.
Literatura selecta
  • Em vaig perdre amb el cotxe per una urbanització i em vaig veure envoltat de cases molt estranyes, amb la peculiaritat que totes tenien enganxades a la paret de l'entrada, amb lletres de rajola ceràmica decorada, missatges incomprensibles i inquietants com “Villa Paquita”, “Villa Los Geranios” o “Villa Mon Amour”. Vaig sortir corrent. Vaig tenir por.