EXPRESSIONS QUE EM DONEN PEL SAC

“aconteixement”

“punyetassu”

“apa, adiós”

“si servit”

“lugrar”

“abogat”

“de la guard”

“per suposat”

“aiga del grifu”

“m'has assustat”

“finde”

“enfermetat”

pronunciar “paf” per referir-se a un pub.

pronunciar “vozca” per referir-se al vodka.

PD: La foto no té res a veure amb el post, però també em dóna pel sac.

NO!, NO HE VIST “MAMMA MIA”

Sé que molts desitjaran apedregar-me per aquesta afirmació: EM CAGO EN EL TEATRE MUSICAL.

De petit, quan els dissabtes, després de dinar, feien la pel·lícula de “sesión de tarde” hi havia tres possibilitats: Pel·lícula d'americans pelant nazis o japos, pel·lícula d'americans pelant sioux o pel·lícula de bujarrons arrencant a cantar i ballar en mig d'una escena. Quan es donava aquesta tercera opció la frustració i la còlera m'inundaven de ganes de veure cremar en Fred Astaire, la Ginger Rogers, en Frank Sinatra, en Gene Kelly i tota aquesta escòria en una immensa pira feta de sabates de claqué.

Aquell trauma infantil no ha estat mai superat i l'odi vers les pel·lícules i els espectacles en què la gent es diu les coses cantant ha anat creixent alimentat per imatges com aquesta:

Aquesta ràbia ha estat latent i continguda fins que algún fill de perra ha decidit importar els pitjors subproductes de la Gran Via Madrileña i els teatres de Barcelona han estat sent envaïts, o ho seran pròximament, per operetes de la calanya de “Mamma mia”, “We will rock you”, “Grease, el musical de tu vida”, “Hoy no me puedo levantar”, “Romeo y Julieta, el musical” o “Cabaret, El musical”.

Tu puta madre, el musical.

NO L'HE DINYAT

Hola, col·legues.

Diverses circumstàncies (gens greus i molt domèstiques, així que us les estalviaré), m'han mantingut lluny del meu i dels vostres blogs durant força temps. Ara que la cosa ja està més calmada, em proposo actualitzar i visitar-vos tant sovint com pugui.

Il·lustraré aquest post amb una imatge que m'incita a tornar: