Sé que molts desitjaran apedregar-me per aquesta afirmació: EM CAGO EN EL TEATRE MUSICAL.
De petit, quan els dissabtes, després de dinar, feien la pel·lícula de “sesión de tarde” hi havia tres possibilitats: Pel·lícula d'americans pelant nazis o japos, pel·lícula d'americans pelant sioux o pel·lícula de bujarrons arrencant a cantar i ballar en mig d'una escena. Quan es donava aquesta tercera opció la frustració i la còlera m'inundaven de ganes de veure cremar en Fred Astaire, la Ginger Rogers, en Frank Sinatra, en Gene Kelly i tota aquesta escòria en una immensa pira feta de sabates de claqué.
Aquell trauma infantil no ha estat mai superat i l'odi vers les pel·lícules i els espectacles en què la gent es diu les coses cantant ha anat creixent alimentat per imatges com aquesta:
Aquesta ràbia ha estat latent i continguda fins que algún fill de perra ha decidit importar els pitjors subproductes de la Gran Via Madrileña i els teatres de Barcelona han estat sent envaïts, o ho seran pròximament, per operetes de la calanya de “Mamma mia”, “We will rock you”, “Grease, el musical de tu vida”, “Hoy no me puedo levantar”, “Romeo y Julieta, el musical” o “Cabaret, El musical”.
Tu puta madre, el musical.
15 comentaris:
Jo també detesto que la gent digui el bon dia tot cantant, però afortunadament no vaig patir cap trauma, o això penso.
Quan estrenin "Tu puta madre", potser sí que l'aniré a veure :)
Ei! Jo vaig anar a veure Mamma Mia, i tampoc m'apassionen els musicals...però estan bé per distreure't!
Salut!
Estic amb tu. Però jo puc aguantar una peli d'aquelles americanes classicotes sense que la vergonya i l'odi em consumexi. Però fa temps em van portar enganyat a veure Rent al Poliorama. Hostia puta! Quina puta merda!!! Ho vaig passar fatal, vaig passar molta vergonya! Si, si, la sensació era de vergonya, a més l'argument és molt xusqueru i odiós ... FFF!!!
Mort als musicals. En el fons es una indústria repleta de cantants de merda fracassats i sense talent. A la foguera!
Friso per veure l'estrena de "Tu puta madre, el musical". Un èxit.
Has tornat amb força eh? D'acord en tot, a la foguera!
Cal diferenciar: jo també detestava els musicals de les pel•lis dels quaranta-cinquanta, però les he revisitades i he de dir que algunes d’elles són obres d’art. Els musicals de Londres com “Les Misérables” eren espectaculars, i “Mar i Cel” sensacional; però és cert que les adaptacions que han fet aquí dels musicals de Broadway o el West End fan una mica de pudor, sobretot si hi ha el segell OT o Fama a Bailar, i hi actuen personatges com Nina.
Només per la samarreta de rejilla del tio de la foto ja compensa fer una gran pira humana.
MORT ALS MUSICALS!!!!
Snif, snif... Doncs a mi... Alguns musicals... m'agraden. Ay, mísero de mi!!
I justament per això, mereixo formar part de l'elenc de "Tu puta madre. El musical más rompedor... ¡de culos!".
Te doy unas propuestas de musicales patrios. "Chistes de Arévalo, el musical", "Mari Carmen y sus muñecos, el musical", "Pajares, Esteso y Ozores. El Musical", "Reir más es imposible, el musical".
Per cert, si et parlo d'òpera, també et cagues en la gent que diu les coses cantant?
L'òpera té l'avantatge que no hi surt la Nina i el problema que pots topar-te amb Montsita Martí.
Menció a part mereix la Zarzuela
amb lletres mítiques com:
"Anda, y que te ondulen
con la 'permanén',
y pa suavizarte
jo vaig veure MAMMA MIA de gorra i no me'n penedeixo gens. En el seu dia vaig fer la crítica. Ets molt negatiu pel que fa als musicals, cosa que se't respecta, més si ve d'un trauma de l'infantesa (que tots ens tenim), però potser canviaries d'opinió si anéssis a veure a Londres musicals com BLOOD BROTHERS i algún altre. Salut!
http://danichan.spaces.live.com/blog/cns!5546C9BFAF7C5EB0!1355.entry
A mi m'agraden els musicals. M'encanta "7 novias para 7 hermanos", i aquesta setmana estava veient "My fair lady". La millor "Mary Poppins" A qui no li agradi "Mary Poppins" es que no mereix optar a anar al cel, ha d'anar directe a l'infern.
També em molen els clàssics de Disney que canten molt.
Una altra cosa que m'agrada són els gats.
"The Aristocats" és per tant una canya, doncs ajunta gats, amb musical i amb Disney.
A la merda els musicals dels collons!
zelo intiresno, hvala
Publica un comentari a l'entrada