COMPRES GILIPOLLES
Fent neteja per casa aquest cap de setmana, m’he trobat amb alguns d’aquests objectes que mai haurien d’haver sortit de la botiga:
Algú va tenir la genial idea de regalar-me aquest grapat d’estris incomprensibles que acumulen pols a un calaix del moble del menjador. Regal absolutament inútil, si bé menys perillós que l’infernal artefacte per fer foundies, especialment inventat per donar feina a bombers i cirurgians plàstics especialitzats en desfiguracions facials greus.
Els regals “originals” comprats al Natura o al Vinçon són una caca. Fer a casa còctels, foundies, raclets o cus-cus és de modernillos. Deixa-ho clar als teus amics.
No caigueu mai en l’error de comprar unes peses pensant que aconseguireu superar aquell baixón d’autoestima que et provoca la teva imatge al mirall després d’endrapar com un garrí durant les festes de Nadal. No sou Kevin Spacey a American Beauty. Penseu que no n’hi ha prou amb comprar-les, després cal aixecar-les repetidament diversos cops per setmana. I pesen molt. Collons si pesen!. Resultat: vint-i-quatre quilos de ferralla ocupant un espai preciós al meu armari.
He conservat aquest ignominiós producte per no oblidar mai un dels moments més ridículs de la meva vida. Un bon dia, a les 7:30 del matí, m’afaitava a tota hòstia perquè feia tard a una reunió amb uns clients. El resultat de tanta pressa va ser un tall profund a la part baixa del nas. No sé quin cony de venes o capil·lars passen per la totxa, però vaig començar a sagnar com un porc a la matança.Després d’infructuosos intents d’aturar-me l’hemorràgia amb el sistema clàssic del taponament amb paper de vàter vaig baixar desesperat a la farmàcia de sota casa implorant una solució al farmacèutic. Em va encolomar aquesta merda d’aquí dalt.
Vaig acabar arribant tard a la reunió després de veure’m obligat a fer tot el viatge en metro pressionant-me el nas amb un clínex davant les mirades flipades de la resta de passatgers. Gol per l’esquadra del farmacèutic. Cabrón.
“JAMONERO”:
La seqüència dels fets de tan absurda compra és la següent:
1.- L’empresa de la teva dona té el detall guai de posar un pernil al lot de Nadal. 2.- No saps on col·locar el pernil a la cuina però t’imagines tallant pernil amb gran estil per obsequiar els teus amics i familiars. 3.- Decideixes comprar un estri d’aquests però pel poc que el faràs servir no et vols gastar molta pasta i el compres al Lidl. 4.- Has comprat un tros de fusta amb uns ferros que ballen i no aguanten bé el pernil i a més te n’adones que no saps tallar pernil. 5.- L’empresa de la teva dona també deu haver comprat el pernil al Lidl, perquè té gust de pernil envasat del Lidl. 6.- Tens dos mesos aquest artefacte fent nosa a la cuina fins que al pernil li surt verdet i decideixes tirar-lo. 7.- Durant els següents 10 mesos tens serioses dificultats per col·locar les olles a l’armari de la cuina, però no et decideixes a llençar aquesta merda d’invent per si l’empresa de la teva dona es torna a enrotllar i li regala un altre pernil el proper Nadal.
14 comentaris:
Respecte el "jamonero", la seva descricpció de la seqüència dels fets és com la vida mateixa. Chapeau!
Hostia, quin fàstic el lápiz cortasangre...
Ah! I jo també tinc un estri d'aquests jamoneros...
Hi afegeixo una coctelera de ferro, una litografia d'Andy Warhol, un encenedor amb forma de vaca i un ganivet que talla pastissos i canta tonades com "l'aniversari feliç"!
Jo també vaig comprar unes peses.
I que me'n diu de la yogurtera?
Allò del còctel és mooolt xungo!
Una vegada vaig anar al Museu de la Tortura d'Amsterdam, un lloc horrible, crec recordar que aquell estrany aparell per fer còctels estava exposat allà.
I el joc de ganivets, i la coberteria, i els vidres 'fins' que poses al saló i que no serveixen per res... Dani, ets genial!
Sort que m'ha avisat!, estava pensant seriosament comprar-me unes peses per aguantar tots els Penthouse que inunden la meva biblioteca!
Un ganivet talla-pastissos que canta l'aniversari feliç? I si et talles les venes què et canta, el "que lástima però adiós..."???
Algú ha utilitzat algún cop una yogurtera? Amb lo fàcil que es baixar al súper.
Aixó de les compres gilipolles, a mi hem passa gaire sovint.
Petons
jeje jo tinc un lapiz cortasangre... i lo fort és que l'utilitzo i em va bé!! això sí, els talls de sota la totxa ragen com una mala cosa!
Amb aquest article l'has clavat, set!
Jo tinc uns impulsos consumistes brutals, comprant merdes que una setmana més tard ja no vull per res.
El kit per cocktails sembla més aviat per trturar el personal. En les peses jo també hi vaig caure, però com a mínim el germà petit m'ha sortit aplicat i les fa servir a diari.
El teu farmacèutic mereix que li fotis el cortasangre pel cul! Quan he vist la foto pensava que era alguna cosa xunga per simular sang i disfresar-se al carnaval :-D
I el pernil, què dir, no et pots fiar un pèl dels productes del Lidl!
El jamonero= Fidel reproducció a escala de garrote vil. Tot en un únic fascicle. Utlitat: dubtosa
Compra inútil: Liquadora. No s'utilitza MAI.
Publica un comentari a l'entrada