ENCEFALOGRAMES PLANS

S’ha de ser intel•lectualment justet o emocionalment poc equilibrat per fer segons quines coses. Vegem-ne tres exemples:

EXEMPLE 1: Quina idea revolucionària sorgeix de la testa d’una colla de post-adolescents primaveres amb poca feina, després d’escoltar uns disc d’Ismael Serrano? : ABRAZOS GRATIS.



Ninyatos caps de suro que es pensen que anar pel carrer abraçant desconeguts és un acte de rebel•lia que canviarà el món, una iniciativa transgressora que obrirà els ulls a la gent sobre l'egoisme i la incomunicació que impregnen la societat. El pitjor és que s'ho creuen de veritat: “El Movimiento busca hacer realidad esta maravillosa actitud para unir a todas las personas que comparten el mismo fin: abrazar para mejorar el mundo, porque un simple abrazo motiva el corazón y hace feliz a quien lo recibe. Te imaginas que todos saliéramos a la calle a dar abrazos?”

Volen regalar felicitat? En comptes de repartir abraçades, que provin de repartir bitllets de 50 euros, segur que fan feliç a molta més gent.

EXEMPLE 2: Aquests papanates no són els únics que creuen que creuen en el poder d'una abraçada col•lectiva. A Barcelona, més de 12.000 persones van fer hores de cua al pavelló de la Mar Bella per rebre una abraçada d'una dona de 120 quilos amb una piga vermella pintada al mig del front. Representa que aquesta paia, que es fa dir AMMA, quan t'abraça, t’omple de pau, espiritualitat i energia positiva. Vale.

"ser calvo no és tant greu, home"

Volen trobar la pau interior? En comptes de perdre 5 hores fotent cua, que les dediquin a netejar culs al cotolengo.

EXEMPLE 3: El candidat d’Izquierda Repúblicana per Burgos, Daniel Gómez de Cullá, s’ha fet la campanya dient que participarà en el gang-bang més multitudinari de la història, a Las Vegas, on una porno-star de pacotilla té intenció de traginar-se 1.001 individus. La veritat, s’ha de ser molt pringat per fotre 9.000 quilòmetres i unes quantes hores de cua amb els calçotets pels turmells, per endinyar-li la cigala a una fulana a la qual mil tios, abans que tu, li han llençat la lleterada.

Vol cridar l’atenció i donar-se a conèixer a través d’una provocació? Que es casqui les cinc hores de cua al pavelló de la Mar Bella, per abraçar a la tal Amma i quan li toqui el torn, que li engalti la titola. Veuràs si provoca.

PUNKARRÀAA, DÉU MEU, PUNKARRÀAA...

Hola, amics, avui us explicaré una història que em té preocupat. Resulta que un de la feina toca en un grup de punk i havien organitzat un concert amb el bonic títol “Punkarrada Padre 2”, aquest divendres a les 9 del vespre, al centre cívic Les Basses, de Vilapiscina. La convocatòria del concert s'havia difós bàsicament per internet i també havien distribuït cartells i flyers per baretos, ateneus i cases okupes i preveien l’assistència d’unes 300 persones.

El cas és que, quan ahir van anar al centre cívic per començar a portar els barrils de cervesa, els altaveus i demés material, els van dir que la reserva del local havia quedat cancel•lada, i que el local havia estat reservat per a la nit del divendres PER A UNA REUNIÓ DE BOY SCOUTS.

Evidentment, amb un dia de marge, és impossible que la notícia de la cancel•lació del concert es difongui entre tots els que hi pensaven anar, així que, demà, mentre els del grup d’escoltes organitzen plàcidament vivacs i jocs de nit, poden trobar-se, a la porta del local, amb dos-cents punkarras, ansiosos per gaudir d'una nit de birres, decibels i pogos.

Bé. I quan arribi aquest moment, què passarà?

Com reaccionaran els punks en veure que el local on esperaven trobar un escenari amb altaveus de 2000W i una ristra de sortidors de birra fresca està ocupat per una paios amb guitarra clàssica i mocadors de colors lligats al coll?

Arrassaran el local, plens d’odi i frustració per l’anul•lació del concert? Destrossaran a patades i cops de cadena els murals fets de paper pinotxo i els tallers de fang i paper maché dels esplaieros?

I els escoltes? Formaran una cadena humana per evitar ser desallotjats pels punkies, mentre canten “no, no, no serem moguts”?

Bé, sembla que la batalla campal està assegurada, però...

I si els escoltes, conseqüents amb els seus principis de concòrdia i germanor els reben amb els braços oberts i els conviden a la festa amb un “com més serem més riurem”? I si els punkies, contagiats pel karma de pau i bon rotllo dels cumbes decideixen compartir la festa i s’uneixen al grup?

Que bonic seria que seguessin tots formant rotllana, compartint birres i Tang de taronja, mentre versionen al punk el “si tu fumes Philip Morris wachsiquei” o canten a cor i amb guitarra acústica el "Anarchy in the U.K." dels Sex Pistols. Quin goig veure’ls intercanviar-se les xiruques amb les botes militars.

"Ep, nois! He pensat que el lema de les properes colònies podria ser "anarkia y birra fria", que us sembla?"

No seria preciós que organitzessin un joc de pistes o una gimkana amb proves per a tots els gustos, com perforar-se l’orella amb uns claus, buscar porros amb la boca dins un cubell de farina o beure tres xibeques a sant hilari sense vomitar?

"ei, col·legues, proposo canviar el nom del grup, què us semblaria "kitxalla solidària?"

I veure'ls ballar tots junts un pogo al ritme del “velles xiruques”?

Nou cartell promocional dels escoltes

Vivim en l’època de la mescla i la fusió, amics, no perdem l’esperança.

A BODES EM CONVIDES

Dissabte vaig anar de convidat a un casament. Vet aquí algunes impressions:

• Deixar la façana de Santa Maria del Mar plena de serpentines i goma-sprai de color rosa és lleig.

• Les dones amb la pell de la pitrera amb l’aspecte d’un pergamí egipci del segle IV A.C., no haurien de posar-se escot.

Aquest escot mola. Aquest no.

• Les dones amb unes espatlles més amples que la Martina Navratilova, no haurien de portar vestits de tirants.

• Està bé que ofereixin feina als interns de Quatre Camins com a cambrers de convits de casament, però em sap greu que els facin posar guants blancs dues talles grans.

• Detesto el moment en que el fotògraf passa taula per taula a fer fotos. Has de posar amb cara d’idiota mentre la resta d’integrants de la taula et mira.

• El “detallet” de boda és un objecte condemnat a romandre amagat indefinidament en el calaix més recòndit de cada casa. L’haurien de suprimir.

• Les perruqueries on van les iaies només saben fer un pentinat: Permanent amb la laca suficient per formar un forat a la capa d’ozó sobre el cap de cada iaia.

• Els homes de més de 60 anys no haurien d’intentar beure en una tarda tot l’alcohol que el seu fetge és capaç de filtrar en un any.

• Els cursos de balls de saló han fet molt de mal a la dignitat de les persones.

Rosa de España. Qué guapa eres!

GOOGLE ÉS SAVI

Aquesta és la primera imatge que apareix si a la cerca d'imatges del google hi escrius la paraula IDIOTA.

DINS LA MENT DEL CRETÍ

L'home sempre ha volgut saber com funciona la ment d'un assassí psicòpata: Què l'impulsa a matar, quins mecanismes psicològics es posen en funcionament quan decideix actuar, quina és la seva visió deformada de la realitat. Actua per instints incontrolables? Calcula fredament les conseqüències del què farà? Obté plaer matant? Té remordiments? Esdevé un monstre perquè ho porta als gens o ho fa condicionat per les seves experiències vitals i pel seu entorn?. És a dir: L'assassí neix o es fa?

Aquestes i moltes altres qüestions al voltant del comportament criminal han estat objecte de múltiples estudis al llarg de la història.

Els motius d'aquesta recerca són diversos. Voler saber els motius de les coses és un tret intrínsec de l'ésser humà, indispensable pel nostre desenvolupament com a espècie. Sempre ens preguntarem d'on venim i a on anem i perquè està tan bona la veïna del quart. Per altra banda, conèixer el motiu d'un fet es imprescindible per intentar prevenir-lo.

És per això que no entenc com és que encara no s'ha fet un estudi seriós sobre certs comportaments humans, que, si bé no són tant nocius, poden arribar a ser altament emprenyadors i perjudicials per al nostre benestar individual i col•lectiu.

En conseqüència, des d'aquest humil blog, reclamo urgentment a les més altes institucions acadèmiques i científiques, un estudi rigorós i exhaustiu del comportament de l'individu cretí.

Com funciona el seu cervell? Té les mateixes dimensions i característiques morfològiques que les d'un individu normal? Dos germans criats en el mateix ambient, anant a la mateixa escola, etc., poden acabar, l'un menjant pastilles a la disco Pont Aeri mentre pensa en el tamany de l'aleró que col•locarà al seu seat león i l'altre anant a veure pel•lícules iranianes en versió original a la filmoteca, només per fer-se l'interessant? Això demostraria que la cretinesa és genètica ?

En fi, un mar insondable de preguntes que necessiten resposta. Com que per algún lloc s'ha de començar, des d'aquí exposo unes quantes conductes que podrien servir de base per iniciar l'estudi. Senyors científics, senyors sociòlegs, mirin-s'ho bé, siusplau. Què els passa pel cap a les següents persones:

• Els subnormals amb pantalons de chándal i samarreta Rottweillwer de tirants que van amb la moto amb el tub d’escapament trucat amb l’objectiu que ens rebenti l’oïda interna.

"Tu lo flipas"

• Els paios que passegen els diumenges amb la dona i van amb l’auricular escoltant el carrusel deportivo.

• Els que van per Barcelona en bicicleta sense tenir-ne ni puta idea.

• Els que serien capaços de matar per obtenir alguna cosa gratis, especialment si és comestible. Menció especial per als que perden l’oremus quan uns pagesos regalen tomàquets per protestar pel descens de preus de les hortalises.

• Les iaies que, al metro, quan han de baixar, en comptes de demanar-te que les deixis passar, t’empenyen violentament amb el bolso.

• Els que deixen el vàter amb merda incrustada i/o el cagarro flotant.

• Els que es gasten el sou baixant-se politonos i escrivint missatges al xat nocturn del Canal 25.

• Els fills de puta que van a veure el seu nen jugar un partit de futbol de categoría infantil i es dediquen a insultar a l’àrbitre, als altres jugadors i a l’entrenador del seu equip si decideix substituir el seu “retoño”.

“matalo Jonathan, mátalo”

Investiguin, siusplau. Una solución quiero.

CIUTADANS EXEMPLARS

Aquesta setmana s'ha fet pública l'última enquesta del CIS. Una de les preguntes típiques és la de les principals preocupacions dels espanyols. Els resultats de l'enquesta en aquest punt són sempre més o menys els mateixos. En aquesta ocasió, el terrorisme torna a ser el principal motiu de preocupació, amb un 38,2%, seguit de l'atur, amb un 38,1%, la immigració (30,3%) i l’habitatge (27,6%).

RESUM ENQUESTA CIS

Els meus grans coneixements en el camp de la sociologia i la demoscòpia, m’han permès fer un anàlisi exhaustiu dels resultats, i la principal conclusió és aquesta:


MENTIDA PODRIDA.


Realment algú es creu que la principal preocupació dels espanyols és el terrorisme? La gent va pel carrer amb por d'un atemptat? Amb el que va d'any no n'hi ha hagut cap. L'any passat, el de la T-4.

“A mi me preocupa mucho el terrorismo, porque

si meten una bomba se me podría chamuscar el abrigo de visón”

L'atur tampoc no entenc que sigui el segon problema. L'índex actual d'atur a l'estat és dels més baixos dels últims 25 anys (un 8,47%), fregant l'atur tècnic.

En definitiva, jo crec que a la gent a qui li fan l'enquesta li fa vergonya quedar com un garrulo analfabet si confessa les seves veritables preocupacions i el que fa és contestar el què, segons ha sentit a dir mil vegades, per enquestes anteriors, s’espera que digui un ciutadà com Déu mana, que es preocupa i solidaritza amb els problemes socials i polítics del seu país.

Així doncs, passo a revelar quins serien els veritables resultats de l'enquesta del CIS si la gent fos sincera. Ho he dividit per sexes:

DONESHOMES

SEMOS MODERNOS

“Pescaíto frito, fino i Jordi Labanda, aquesta és la Catalunya que a mi m’agrada".

Si existís un catàleg mundial de frases estúpides, aquesta hauria d'ocupar un lloc destacat.

La va dir l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, amb motiu de la presentació de l'edició 2007 de la Feria de Abril de Catalunya, que va començar el passat divendres, de la qual el repel•lent Jordi Labanda ha fet el cartell.

Hi ha una sèrie de gent que ens vol fer creure que la Feria de Abril de Catalunya és el súmmum de la modernitat i el cosmopolitisme. I no, ho sento, però moderna, no. És més, la veritat és que LA FERIA DE ABRIL DE CATALUNYA ÉS UNA HORTERADA MONUMENTAL.

Perquè, a veure, algú qualificaria de moderna i cosmopolita una festa de tietes vestides de pubilla, bebent aromes de Montserrat, menjant calçots i ballant sardanes? No, oi? Tots, jo el primer, estariem d’acord a qualificar-ho de quico, xaró i carrincló.

Valls fashion week

Doncs uns festa de marujes amb un vestit a topos, mamant tio pepe, menjant “frituras” i ballant sevillanes, tampoc.

Uuuiiii, que modeeeeeeeern!!!

PREGUNTA: Pot ser modern un event organitzat per un neandertal com Francisco García Prieto?

Agafeu el paraigües que plou caspa

Hombre, el Paquito! estudió con nosostros en la escuela de Puerto Hurraco. No era muy listo el pobre.

RESPOSTA: NO


.