ENCEFALOGRAMES PLANS
S’ha de ser intel•lectualment justet o emocionalment poc equilibrat per fer segons quines coses. Vegem-ne tres exemples:
EXEMPLE 1: Quina idea revolucionària sorgeix de la testa d’una colla de post-adolescents primaveres amb poca feina, després d’escoltar uns disc d’Ismael Serrano? : ABRAZOS GRATIS.
Ninyatos caps de suro que es pensen que anar pel carrer abraçant desconeguts és un acte de rebel•lia que canviarà el món, una iniciativa transgressora que obrirà els ulls a la gent sobre l'egoisme i la incomunicació que impregnen la societat. El pitjor és que s'ho creuen de veritat: “El Movimiento busca hacer realidad esta maravillosa actitud para unir a todas las personas que comparten el mismo fin: abrazar para mejorar el mundo, porque un simple abrazo motiva el corazón y hace feliz a quien lo recibe. Te imaginas que todos saliéramos a la calle a dar abrazos?”
Volen regalar felicitat? En comptes de repartir abraçades, que provin de repartir bitllets de 50 euros, segur que fan feliç a molta més gent.
EXEMPLE 2: Aquests papanates no són els únics que creuen que creuen en el poder d'una abraçada col•lectiva. A Barcelona, més de 12.000 persones van fer hores de cua al pavelló de la Mar Bella per rebre una abraçada d'una dona de 120 quilos amb una piga vermella pintada al mig del front. Representa que aquesta paia, que es fa dir AMMA, quan t'abraça, t’omple de pau, espiritualitat i energia positiva. Vale.
Volen trobar la pau interior? En comptes de perdre 5 hores fotent cua, que les dediquin a netejar culs al cotolengo.
EXEMPLE 3: El candidat d’Izquierda Repúblicana per Burgos, Daniel Gómez de Cullá, s’ha fet la campanya dient que participarà en el gang-bang més multitudinari de la història, a Las Vegas, on una porno-star de pacotilla té intenció de traginar-se 1.001 individus. La veritat, s’ha de ser molt pringat per fotre 9.000 quilòmetres i unes quantes hores de cua amb els calçotets pels turmells, per endinyar-li la cigala a una fulana a la qual mil tios, abans que tu, li han llençat la lleterada.
Vol cridar l’atenció i donar-se a conèixer a través d’una provocació? Que es casqui les cinc hores de cua al pavelló de la Mar Bella, per abraçar a la tal Amma i quan li toqui el torn, que li engalti la titola. Veuràs si provoca.




11 comentaris:
jajajajaja... Feina temps que no reia tant. Probra gent que reparteix les abraçades gratis... Home, les tíes que surten al vídeo podríen posar al cartellet 'gang-bang gratis'. Ja veuries com la gent s'animaria...
caram tu que àcid ets...
mira això de les abraçades...que vols que et digui a mi no em smebla pas tant malament,vull dir cadascú que faci el que li dóni la gana, i el tema de la amma....a veure penso que això va més enllà de rebre una abraçada, són coses budistes i tal...i penso que és una filosofia a repectar però el tema de la paia questa que es traginarà a no sé quants tios...que vols que et digui.... una fanfarronad aigual que la tia que prometia felaions als seus votants...ridícul
BRILLANT.
Aquest calvo està xupant mugró, no?
Un dia pel carrer un gilipolles d'aquests hem va voler abraçar. Li vaig dir que com em toqués un pel li trencava la cara. No m'agrada que em toquin homes, i menys encara els que no conec.
Lo de la tia que es vol tirar 1001 tios en un dia, fot fàstic. Em veig 1000 contagiats per sífilis aquell dia. Quina angunia, mare de deu.
Però el que més em sorprèn és lo de fer hores de cua per abraçar a una vaca de la Índia. Són els que després es queixen de que el Papa vagi a València (que no em sembla pas bé) i que tiren pestes als que van a missa el diumenge. Creus en una dona que dona la felicitat i no ho fas en un payo que et confessa? no fotis va, hipòcrites de merda.
Amo a Lauraaaaaaaaa, lalalalalalalalalalalala, és ben bé que tenim una societat de galetes maria i Olianes Molls buscant l'estàlec de bronze... per cert, l'Oliana/Capità Enciam ara és el representant d'Amnistia Internacional a Catalunya. Serà per encapçalar la croada contra Judes Xanquet?
M'ha agradat el teu post, està ple de mala llet i de testosterona.
Que la major part de la gent, incloent-m'hi a mi , som gilipolles, és evident. Però aquesta gent, tot i ser-ho molt, de burrus, queden absolts, perquè no fan pas mal a ningú, i ens fan riure una estona.
Diarreamental.nireblog.com
A mi també em sembla bé que cadascú faci el que li doni la gana mentre no faci mal a ningú i tot això. Però això no vol dir que allò que fan els altres no es pugui criticar.
Anar abraçant a gent desconeguda pel carrer em sembla ridícul i fals. La gent abraça a qui s'estima, no al primer que passa pel carrer.Ho trobo una postureta buida i purament estètica, a part d'inútil i grotesca.
Benvolgut i admirat setsotazero:
M'ha agradat el teu post, és molt divertit i de gran nivell, com tot el blog. Això és una veritat irrefutable.
Però no estic d'acord amb la teva idea de rebuig contra les abraçades. Pot ser que els que ho fan al carrer siguin frikis aberrants, però la idea és bona. Ho és perquè crec que vol refutar un càncer extès en la societat : que l'home és un llop per a l'home. L'abraçada és calor, és estar a prop, és la voluntat de cooperació. És millor cooperar que estar sempre lluitant. És una mostra radicalment contrària a la misantropia. T'he de dir, tanmateix, que m'agrada més, i seria més útil, l'abraçada dins la família, en la feina, amb els amics, que no pas al carrer, però si la sagala peatona en qüestió té un bon parell de pitets, també val molt la pena i està bastant bé.
Diarreamental.nireblog.com
Diarreamental, a tu el que t'agradaria és que et fotés un achuchón una hippie d'aquestes, eh? Ai, viciosillo...!
No hi ha collons d'anar a abraçar ningú a la sisena galeria de la Model.
Potser la Erin Daye sí, fet i fet.
Publica un comentari