EXPERIMENT ROTLLO “SABER VIVIR”
L'altre dia estava al descans d'una apassionant conferència sobre responsabilitat empresarial en accidents de treball i vaig decidir fer un experiment.
Els últims minuts de la primera part de la conferència havia començat a notar uns lleugers símptomes de somnolència, i en vista de la turba que assetjava la taula on servien cafès, em vaig dir: “calla, a veure si és veritat allò que has sentit a dir més d'un cop, que un suc de taronja desperta i estimula tant o més que una tassa de cafè”.
Vaig prescindir del cafè, em vaig fotre un got de suc de taronja a Sant Hilari, i, quan va ser l'hora, vaig tornar a entrar a la sala disposat a enfrontar-me amb hora i mitja més de conferència. Així, amb dos collons.
Bé passo a fer un breu resum dels resultats de l'experiment:
UNA PUTA MERDA!!!!!!!
Tant bon punt el conferenciant va tornar a obrir la boca, els ulls van començar a tancar-se'm i va esclatar una lluita infernal contra la son i el ridícul. Malauradament no podía aixecar-me i fotre el camp. Aquell malparit gairebé aconsegueix que em foti a roncar allà mateix.
Si un dia torno a sentir algun tarat dient que el suc de taronja desperta igual que el cafè, us ben juro que serà l'últim cop que ho digui.
Els últims minuts de la primera part de la conferència havia començat a notar uns lleugers símptomes de somnolència, i en vista de la turba que assetjava la taula on servien cafès, em vaig dir: “calla, a veure si és veritat allò que has sentit a dir més d'un cop, que un suc de taronja desperta i estimula tant o més que una tassa de cafè”.
Vaig prescindir del cafè, em vaig fotre un got de suc de taronja a Sant Hilari, i, quan va ser l'hora, vaig tornar a entrar a la sala disposat a enfrontar-me amb hora i mitja més de conferència. Així, amb dos collons.
Bé passo a fer un breu resum dels resultats de l'experiment:
UNA PUTA MERDA!!!!!!!
Tant bon punt el conferenciant va tornar a obrir la boca, els ulls van començar a tancar-se'm i va esclatar una lluita infernal contra la son i el ridícul. Malauradament no podía aixecar-me i fotre el camp. Aquell malparit gairebé aconsegueix que em foti a roncar allà mateix.
Si un dia torno a sentir algun tarat dient que el suc de taronja desperta igual que el cafè, us ben juro que serà l'últim cop que ho digui.
7 comentaris:
Doncs sí que desperta més la taronjada, té millor gust, no fot l'estómac i es pot prendre en dejú,. a veure si em trenques la cara xulillo !
Federico Español
No he arriscat la meva integritat física en pro de la ciència perquè vingui algú a intentar rebatre la meva teoría sense proves. Vostè, jove, és un atrevit! Malgrat el to jocós d'aquest humil blog, vostè ha ferit el meu orgull d'home de ciència. Accepto el seu desafiament. Crec que podriem fer un duel llançant-nos taronges. Com la tomatina de Buñol però més contundent.
Eso será si tiene usted agallas, cosa que dudo, pequeño plumífero !
Será una lucha bajo pabellón español, y el primero que se haga caca pierde.
Federico Español
Doncs ja en serem dos en contra d'aquest tal Federico!! menudo pajaro... deu de ser dels del la ploma imperial...hehehhehe!!! com els de les banderes que NO VAN EXISTIR a la tremenda maniporcfestació del dia 10...no et deus dir "Of all the possible saints" de cognom no? De ben segur.
Ignorem el que és, a totes totes ignorable.
Amic Miquel, em sembla que aquest pàjaru el coneixes. És capaç de fer la mitja marató en menys d'una hora i mitja. Però això no el lliurarà!!! Vagi preparant les armes senyor Federico, lo que m'ha dit és molt gros! el meu honor reclama a crits ser netejat.
Tothom sap que un bon cola-cao calentet i unes pantufles als peus ajuden a manternir-se despert en aquestes conferències.
En aquest cas, no estaria malament anar provist d'un orinal i una "rejilla" al cabell, per no despentinar-se.
Publica un comentari a l'entrada