"MÚSICS" AL METRO
Els que viatgeu en metro per Barcelona us haureu trobat, en determinades estacions, gent tocant instruments i/o cantant sota uns punts senyalitzats amb un rètol on posa “Músics al Metro”
Segons la notícia de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), “..La experiència vol traslladar la presència de músics a l'interior del Metro de Barcelona de forma acreditada i regulada…” i “La voluntat de TMB és la de poder oferir un espai de promoció i de difusió de la música i els seus intèrprets, alhora que també una plataforma per als creadors més joves.”
Bé, la iniciativa em sembla bona i no negaré la qualitat d’alguns dels músics que actuen al metro, però també he de dir que jo he vist, “Músics al Metro”, amb menys habilitats musicals que un servidor (he de destacar que la meva màxima fita en aquest terreny ha estat interpretar la primera estrofa de “pujarem dalt dels cims”, amb una flauta dolça marca honner, a 5è d’EGB).
Puc donar testimoni d’un paio, a l’estació de Passeig de Gràcia, intentant tocar, amb una espècie de bandúrria, “el concierto de Aranjuez” i fallant la meitat de les notes. També he vist una dona, al passadís de l’estació de Diagonal, amb un teclat Casio de gran calibre, amb ritme pre-gravat i tocant, un cop darrera l’altre, la mateixa cançó (crec que era “I Just Called to say I love you”, d’Stevie Wonder), AMB DOS DITS!
Que consti que no tinc res contra aquesta gent. Tothom té dret a intentar guanyar-se les garrofes de la millor manera que pugui. El que no tinc massa clar és quins són els criteris que utilitza TMB per considerar que una persona portadora d’un estri amb capacitat de produir sons pugui enquadrar-se a la categoria de “músic”.
Per tant, en vista del nivell d’exigència de TMB per poder ser “músic al metro”, no us estranyi trobar-me qualsevol dia d’aquests, a l’estació de Passeig de Gràcia, rascant una ampolla d’anís amb una forquilla.
Sigueu generosos, cal promocionar els nous valors.
Segons la notícia de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), “..La experiència vol traslladar la presència de músics a l'interior del Metro de Barcelona de forma acreditada i regulada…” i “La voluntat de TMB és la de poder oferir un espai de promoció i de difusió de la música i els seus intèrprets, alhora que també una plataforma per als creadors més joves.”
Bé, la iniciativa em sembla bona i no negaré la qualitat d’alguns dels músics que actuen al metro, però també he de dir que jo he vist, “Músics al Metro”, amb menys habilitats musicals que un servidor (he de destacar que la meva màxima fita en aquest terreny ha estat interpretar la primera estrofa de “pujarem dalt dels cims”, amb una flauta dolça marca honner, a 5è d’EGB).
Puc donar testimoni d’un paio, a l’estació de Passeig de Gràcia, intentant tocar, amb una espècie de bandúrria, “el concierto de Aranjuez” i fallant la meitat de les notes. També he vist una dona, al passadís de l’estació de Diagonal, amb un teclat Casio de gran calibre, amb ritme pre-gravat i tocant, un cop darrera l’altre, la mateixa cançó (crec que era “I Just Called to say I love you”, d’Stevie Wonder), AMB DOS DITS!
Que consti que no tinc res contra aquesta gent. Tothom té dret a intentar guanyar-se les garrofes de la millor manera que pugui. El que no tinc massa clar és quins són els criteris que utilitza TMB per considerar que una persona portadora d’un estri amb capacitat de produir sons pugui enquadrar-se a la categoria de “músic”.
Per tant, en vista del nivell d’exigència de TMB per poder ser “músic al metro”, no us estranyi trobar-me qualsevol dia d’aquests, a l’estació de Passeig de Gràcia, rascant una ampolla d’anís amb una forquilla.
Sigueu generosos, cal promocionar els nous valors.
5 comentaris:
Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo músic de carrer... Certament hi ha una mancança qualitativa important entre determinats músics de carrer; s'hauria de fer com a Londres, on els que actuen al Metro han de passar un "examen" per mantenir la plaça; així s'asseguren un mínim de qualitat en comptes de tenir espectacles més propers a l'òrgan i la cabra!
No siguis modest!!! Les óperes et surten de puta mare!
Jo vindria a veure't (fins i tot et tiraria una monedeta). Ja em diràs quan i on...
Estem d'acord, o caixa o faixa.
O ho regulen bé i fan una selecció de gent que sap fer una mica de música, o ho permeten tot o ho prohibeixen tot.
El que passa aquí és que l'Ajuntament vol demostrar que mana, que controla, però no s'esforça a fer-ho bé (com un àrbitre que no para de xiular, sense encertar-ne ni una).
Diarreamental
Un blog amic i admirador
Musics i artistes de carrer. Els de la Rambla crec que ja els examinen, els músics no se, pero estaria bé. Jo agafo el metro 5 cops a l'any pero ja en tinc prou per copsar la "qualitat" dels músics. No tot si val per fer calers.
Es triste pedir, pero más triste es tener que robar... Ànims amic!
Publica un comentari a l'entrada