dilluns, 19 de març del 2007

VAN DE LLESTOS

clickeu la imatge per ampliar-la


Per sort, no tinc causes pendents amb la justicia. Pago puntualment les factures i no tinc previst ser acomiadat en breu. No tinc enemics coneguts i la meva única relació amb la màfia va ser creuar-me amb Eduardo Zaplana pel Passeig de Gràcia.

Tot i així, en trobar aquesta carta a la bústia em vaig posar una mica nerviós: Sobre marró, sense remetent ni cap identificació externa, “CONFIDENCIAL”, “Máxima prioridad”, “Documentación urgente” “ATENCIÓN: Este sobre contiene documentos de carácter privado...”.

La vaig obrir de seguida, semblava que la cosa era important. I si una cosa important se't notifica per carta, juga-t'hi els ous que serà una mala notícia. En aquells segons, el cervell comença a processar informació i descartar hipotètics contratemps. Potser algun fet del que no era conscient es materialitzava en forma de carta per anunciar-me: “Tens un problema, xaval. I dels gordos.”

Bé, el contingut de la carta, en resum, era el següent: “Estimado señor: Ahora usted también puede disfrutar de la tarjeta platinum Capital One de Bankinter que le ofrece un límite de crédito de hasta 10.000 €, sin pagar cuota anual y sin cambiar de banco, etc. etc.” Sí, amics, PUTA PROPAGANDA DE MERDA. Evidentment, el que més em va fotre va ser caure a la trampa com un subnormal.

Es veu que els senyors del departament de marqueting del Bankinter van pensar: “És una llàstima que gastem tants diners en enviament postal de propaganda i que la gent, en veure que és publicitat, l'estripi directament, sense ni tan sols obrir-la. Saps què? Els acollonirem una mica, segur que traguen, són tots uns analfabets”.

Benvolguts senyors de Bankinter:

1.- No penso contractar la tarjeta platinum Capital One ni cap altre dels seus productes.
2.- La seva estratègia publicitària és un autèntic cagarro.
3.- El seu Director de Marqueting és retardat mental.


10 comentaris:

Marc ha dit...

Aquesta estratègia és més antiga que l'anar a peu; a mi fins i tot em van enviar un correu certificat que resulta que era un correu personal i intransferible de publicitat d'un cotxe, o d'altres que et diuen "confidencialment" i "intransferiblement" que has guanyat 100000 dòlars a la loteria de Honolulu. La globalització, ja se sap...

Anònim ha dit...

desda luegu, quen són de llestus els de banquinter !!!!

Seria per deixar la targeta ben escurada al límit, però després no pagar-ne el rebut.
És encara pitjor els cabrons que et truquen a casa per publicitat, amb "número privado", que amb accent de qui sap on, et truquen del marroc o de belize o de guatemala

José Missil
francotirador paleofeixista

set sota zero ha dit...

Hòstia!, per correu certificat? A sobre et fan desplaçar fins l'oficina de correus! Tens raó, la imbecilitat està globalitzada.

set sota zero ha dit...

El tema de les trucades em fa bullir la sang. Aquelles meuques són totes unes mal educades i les empreses que per les que treballen no tindran mai un cèntim meu.

yinyang mason ha dit...

Tela marinera!!! Daniiiiii!!! Quin gust de retrobar-te novament. Aquest cas a travès dels blogs. Bé, ja he vist una mica del que t'ha passat darrerament i en general són bones notícies. Jo ara visc a Jaén, treballo a Canal Sur, al programa Andalucía Directo i estic molt molt content. Que sapiguis que al meu blog ja hi ha un link de tu. www.javierlunaro.blogspot.com
Salut amic!

Senyor Giménez ha dit...

I aquell puto missatget al mòbil que diu:
Una persona ha intentado contactar contigo. Envia una mensaje al 5597 y te diremos quien es.

Home, jo perquè encara no he arribat al punt de buscar aventures extramatrimonials (ei, que no ho nego, que qui sap si algun dia...) però segur que més d'un, amb la perspectiva d'un quiqui ha acabat picant.

mrpage ha dit...

Jo de petit sempre volia anar a les típiques presentacions de productes que feien als hotels. Sempre que rebiem una carta amb el típic regal cutre si anaves a la presentació, emprenyava als meus pares fins a la extenuació.
Mai m'hi van portar. Els ho agraeixo.

set sota zero ha dit...

Amic Javi! Quina alegria tornar a parlar amb tu! Estic molt content que tot et vagi tant bé. Suposo que de tant en tant et deixes caure per Santa Coloma, o sigui que a veure si ens veiem. Ja he linkat el teu blog, ja ens anirem comentant. Salut i una abraçada!

set sota zero ha dit...

I tant que més d'un a picat! El mateix quinqui que envía missatges al xat nocturn de 25 TV, del pal “busko xika pa follar sta noxe. Tngo coche”

... ha dit...

El post té anys, però he espetat al teu blog ara fa un "ratu" (apunta-la a la llista de paraules odioses).
El que sempre faig quan rebo merda d'aquesta i inclou un sobre pre-pagat de correus (normalment amb adreça de Madrit) és posar-hi un paper en blanc i fotre-ho a la primera bústia que trobi... no serveix de res, però et sents igual de bé que quan pagues amb 3423842048239 monedes de 1 cèntim al DIA ;)