PUNKARRÀAA, DÉU MEU, PUNKARRÀAA...

Hola, amics, avui us explicaré una història que em té preocupat. Resulta que un de la feina toca en un grup de punk i havien organitzat un concert amb el bonic títol “Punkarrada Padre 2”, aquest divendres a les 9 del vespre, al centre cívic Les Basses, de Vilapiscina. La convocatòria del concert s'havia difós bàsicament per internet i també havien distribuït cartells i flyers per baretos, ateneus i cases okupes i preveien l’assistència d’unes 300 persones.

El cas és que, quan ahir van anar al centre cívic per començar a portar els barrils de cervesa, els altaveus i demés material, els van dir que la reserva del local havia quedat cancel•lada, i que el local havia estat reservat per a la nit del divendres PER A UNA REUNIÓ DE BOY SCOUTS.

Evidentment, amb un dia de marge, és impossible que la notícia de la cancel•lació del concert es difongui entre tots els que hi pensaven anar, així que, demà, mentre els del grup d’escoltes organitzen plàcidament vivacs i jocs de nit, poden trobar-se, a la porta del local, amb dos-cents punkarras, ansiosos per gaudir d'una nit de birres, decibels i pogos.

Bé. I quan arribi aquest moment, què passarà?

Com reaccionaran els punks en veure que el local on esperaven trobar un escenari amb altaveus de 2000W i una ristra de sortidors de birra fresca està ocupat per una paios amb guitarra clàssica i mocadors de colors lligats al coll?

Arrassaran el local, plens d’odi i frustració per l’anul•lació del concert? Destrossaran a patades i cops de cadena els murals fets de paper pinotxo i els tallers de fang i paper maché dels esplaieros?

I els escoltes? Formaran una cadena humana per evitar ser desallotjats pels punkies, mentre canten “no, no, no serem moguts”?

Bé, sembla que la batalla campal està assegurada, però...

I si els escoltes, conseqüents amb els seus principis de concòrdia i germanor els reben amb els braços oberts i els conviden a la festa amb un “com més serem més riurem”? I si els punkies, contagiats pel karma de pau i bon rotllo dels cumbes decideixen compartir la festa i s’uneixen al grup?

Que bonic seria que seguessin tots formant rotllana, compartint birres i Tang de taronja, mentre versionen al punk el “si tu fumes Philip Morris wachsiquei” o canten a cor i amb guitarra acústica el "Anarchy in the U.K." dels Sex Pistols. Quin goig veure’ls intercanviar-se les xiruques amb les botes militars.

"Ep, nois! He pensat que el lema de les properes colònies podria ser "anarkia y birra fria", que us sembla?"

No seria preciós que organitzessin un joc de pistes o una gimkana amb proves per a tots els gustos, com perforar-se l’orella amb uns claus, buscar porros amb la boca dins un cubell de farina o beure tres xibeques a sant hilari sense vomitar?

"ei, col·legues, proposo canviar el nom del grup, què us semblaria "kitxalla solidària?"

I veure'ls ballar tots junts un pogo al ritme del “velles xiruques”?

Nou cartell promocional dels escoltes

Vivim en l’època de la mescla i la fusió, amics, no perdem l’esperança.